martes, 14 de septiembre de 2004

Algo más de Voces que te han cantado, todavía en catalán (y todavía sin traducción...):
Has vingut de matí

Has vingut de matí, quan s'inclinava
el lligabosc florit a ran del mur,
Capella endins, quina mirada blava
m'ha donat el cel pur!

M'he ajupit com l'antiga
pols de Cafarnaüm, pel Seu camí;
he tremolat com l'herba i com l'espiga
al vent d'aquella túnica de llí.

Los versos son de Marià Manent, la primera parte de una composición que se llama Mysterium Fidei. La tercera y última parte es ésta:
La nit

La ciutat de la Nit s'obre, tranquilla,
amb llums i places blaves. És silenci i cristall.
Diríeu que ens vigila
damunt aquesta vall
que es féu més olorosa amb el vent i la pluja
de setembre. Lluny, vagues, ara es senten renills.
És el dúgol en l'ombra o bé en carrossa puja
el temps que duu una barba de boscos i de grills?

El silenci es fa so d'aigües. La nit suau
ens vigila i ens pensa.
Oh Rei inconegut, que ens feres un palau
de beutat, de temença!